Recull de fotograifes

Recull de fotograifes
Recull de fotografies

diumenge, 24 de novembre de 2013

Madagascar, la illa vermella, és única, tant pel que fa a la flora com la fauna. Aquesta magnifica illa que va anar a la deriva d' Africa fa 165 milions d'anys ha evolucionat de manera aïllada. Té trets africans: la terra vermella, el color d'alguns dels seus habitants, però poca cosa més. La seva gent majoritàriament descendents de mariners indonesis i malaies van arribar a l'illa, fa més de dos mil anys, portant la seves tradicions i cultura. Les plantacions d'arròs són presents en el paisatge, la qual cosa ens va fer pensar en Indonesia, al igual que tota la part cultural de tabús i enterraments dels seus avantpassats. 
Varem començar la visita de l'illa fent el descens pel riu Tsiribihina durant dos dies en un barca on podíem menjar i contemplar el paisatge. Anàvem fent parades durant el dia per visitar els diferents poblats. A la nit, dormíem al costat del riu en una tenda de campanya, podent gaudir de les fantàstiques nits estrellades de l'hemisferi surt. Al mati, amb la sortida de sol es podia contemplar un paisatge envoltat de boira  d' on despuntaven els baobabs!
El descens acaba a Belo Tsiribihina a on ens esperava el nostre magnífic guia per portant-se a Bekopala, un poble prop de Bemaraha Tsingy.


Els Tsingys de Bemaraha és una zona protegida per l'UNESCO, on unes punxes calcaries erosionades pel vent i l'aigua han creat un paisatge únic i impressionant. Hi ha dues zones, els petits Tsingys i els grans. El primer dia visitàrem primer els petits, desprès d'haver navegat pel riu Maranbolo. La visita als Tsingys es fa pels laberints de pedres ajudat per passarel·les i ponts. En els grans vas assegurat amb cables. En la visita, el guia de la zona et va dient els llocs pels quals has de passar, ja que tu no veus en cap moment el camí que s'ha de recórrer.
En el parc nacional dels Tsingys de Bemaraha també observàrem lèmurs: el lèmur ratolí gris, el sifaka : lèmur blanc amb la cara negre i una gran quantitat d'ocells.
La visita a aquest parc només és possible d'abril a novembre ja que la resta de l'any la pluja ho impossibilita.
Després d'haver tornat cap a Belo Tsiribina i creuar el riu amb ferri poguérem gaudir d'una magnifica posta de sol a l'avinguda dels Baobabs. 

Visitàrem el Parc Nacional de Ranomafana on observàrem la fauna autòctona: lèmurs., camaleons i un curiós escarabat -girafa.
Varem seguir el viatge cap a la reserva d'Anja, on observàrem els lèmurs Maki per continuar cap a la Vall Tsaranoro ( Andrigita), on una hi ha paret de més de 800 m d'altura, considerada una de les més difícils pels escaladors. Segons diuen aquesta vall és una de les més boniques de Madagascar.


El viatge va continuar cap al Parc nacional d'Isalo. Un massís de sorra del juràssic, amb una flora i fauna úniques. És un dels parcs més visitats de Madagascar. Fins aquí, pràcticament no havíem trobat turisme.
En aquest parc ens vàrem allotjar a un dels millors de tot Madagascar: "Au jardin du Roy". Els voltants del hotel són preciosos!

Desprès  vàrem arribar a la platja, a Ifaty, on vàrem descansar durant uns dies. Veure i fotografiar postes i sortides de sol, passejar, veure els pescadors, menjar llagosta a la platja, navegar amb una piragua per anar a veure balenes van ser les activitats d'aquests dies.
Volàrem cap a la capital Antananarivo un altre cop i d' allà marxàrem cap a Andasibe, a la Reserva Especial Analamazaotra, on ens trobem el lèmur més gran de Madagascar, el Indri. Els crits d'aquest lèmur es poden escoltar a més de 3 kilòmetres. Un crit que sembla el de un nen petit i mimat!
El viatge, després de 4 setmanes, va acabar amb una visita a la capital i les compres pertinents. 
Aquest viatge va se organitzat per l'agencia Dilann Tours, d'Antananarivo, a la qual li volem agrair la seva professionalitat i amabilitat. Igualment al nostre guia, amb molt d'ofici!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada